Crisi vitícola i crisi municipal a Riudoms (1877 - 1911) / Joan-Ramon Corts i Salvat
Corts i Salvat, Joan Ramon


En: 209360 Jornades sobre la Viticultura de la Conca Mediterrània 1986. Tarragona : URV. Àrea de Història : Diputació de Tarragona, DL 1995. p. 441-452

Renda feudal i fiscalitat a la Catalunya baixmedieval : estudis dedicats a Manuel Sánchez Martínez [Fitxer informàtic] / Jordi Morelló Baget, Pere Orti Gost, Pere Verdés Pijuan (eds.)



Barcelona : Consejo Superior de Investigaciones Científicas : Institució Milà i Fontanals, Departament de Ciències Històriques - Estudis Medievals, 2018
1 recurs en línia : il. (Anuario de estudios medievales. Anejo, 75) 
Referències bibliogràfiques.
ISBN 8400103238 (en línia)
ISBN 9788400103224 (imprès)

Conté:
- 204085  Redondo García. Esther. Coronatges i maridatges a la Corona d'Aragó (segles XIV i XV) : el procediment administratiu dels subsidis extraordinari.
- 204086  Riera i Sans. Jaume. La "Protecció", un impost sobre les aljames de jueus reials (1346-1410).
- 204087  Tello Hernández. Esther. La Contribución de la Iglesia durante la época de Pedro el Ceremonioso a la luz de los registros de tesorería real (1350-1387).
- 204088  Morelló i Baget. Jordi. En defensa de la libertad eclesástica : actuación corporativa del clero de la Tarraconense y recaudación de tallas conciliares en los años que precedieron a la concordia de 1372.
- 204089  Reixach i Sala. Albert. Els Arrendataris dels drets del General des de l'observatori de Girona (ca. 1380-ca. 1440).
- 204090  To i Figueras. Lluís. La Comercialització dels draps de llana a Vic : un exemple de la recapitació dels impostos de la bolla de plom i del segell de cera (1363-1364).
- 204091  Miquel Milian. Laura. Les Finances municipals de Barcelona : aproximació a través d'un llibre de clavaria (1414).
- 204092  Martí i Arau. Alberto. Pagar el deute propi i el del General : el cas de Castelló d'Empúries (1371-1372).
- 204093  Torras i Serra. Marc. El Mercat de les rendes a la Manresa de finals del segle XV : censos i censals.
- 204094  Verdés i Pijuan. Pere. Onzens, dotzens i similars a Cervera durant el segle XV : els intents de crear un nou impost sobre la renda.
- 204095  Ortí i Gost. Pere. Noves dades seriades per a noves hipòtesis sobre la crisi baixmedieval a Catalunya.
- 204096  Galera i Pedrosa. Andreu. Cortes, subsidios, fiscalidad y endeudamiento censal : el fogaje de 1374 y el donativo de 1375, y su resolución en el caso del vizcondado de Cardona.
- 204097  Martínez Giralt. Alejandro. Bernat IV de Cabrera y la financiación de las compras de los castillos de Palafolls y Blanes (1382-ca. 1400).
- 204098  Farías i Zurita. Víctor. Las Villas de Cataluña Vieja y su mercado : una contribución a la historia de una institución señorial (siglos XI-XIV).
- 204099  Marcó i Masferrer. Xavier. A la recerca de la reacció del feudals davant la crisi baixmedieval : les senyories de la vall d'Aro al segle XV.
- 204100  Sales i Favà. Lluís. Masos i renda feudal en una baronia jurisdiccional : el cas de Caldes de Malavella al seglo XIV.
- 204101  Grau i Fernàndez. Ramon. El Círculo virtuoso de Capmany : las relaciones entre la sociedad barcelonesa y la Corona en la Baja Edad Media.

D'homines a universitas : notariat, règim municipal i fiscalitat. Terrassa, 1180-1322 [Fitxer informàtic] / Vicenç Ruiz Gómez [dirigida per: Pere Verdés i Daniel Piñol Alabart]
Ruiz i Gómez, Vicenç


Barcelona : Universitat de Barcelona, 2017
Dirigida per: Verdés i Pijuan, Pere; Piñol i Alabart, Daniel. Universitat de Barcelona. Departament d'Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica, 2017
1 recurs electrònic (406 p.)

El present estudi pretén analitzar el procés de conformació política d'una comunitat local a l'edat mitjana. Tal com la historiografia ha posat de manifest, poden ser diversos els factors que intervenen en la consolidació d'una dinàmica d'acció col·lectiva: conflictes amb senyors, capacitat mútua de defensa, funció judicial dels consells, la constitució d'un sistema fiscal a partir de la gestió de l'endeutament públic, etc. Tenint en compte aquests factors, la recerca resseguirà, especialment, la interacció dels tres plànols més rellevants que, al nostre entendre, fonamentaren aquesta dinàmica: la creació i desenvolupament de la notaria de destret a partir del 1236; l'establiment d'un règim municipal; i la consolidació d'un hàbit fiscal municipal fruit de la creixent pressió reial. El marc cronològic triat, 1180-1322, comprèn des de la primera referència a uns prohoms que participen de la resolució de conflictes en un tribunal estable presidit pel castlà i pel batlle reial fins a la petició de subsidi per la conquesta de Sardenya. En aquests cent quaranta anys, assistirem a l'emergència d'un nou subjecte polític, la universitas villa et termini Terracie, que permetrà als habitants de Terrassa articular institucionalment la dialèctica generada per la confrontació de les pressions senyorials i els interessos, no sempre homogenis, de la comunitat. Pel que fa al notariat, volem demostrar com la seva gran difusió i acceptació al llarg del segle XIII a casa nostra rau en què l'autenticitat i integritat documentals no es fonamenten en la materialitat de l'instrument complet, sinó en llur construcció social fruit de l'acord de les parts.

"Nunca es útil que manden muchos a la par". Aduanas, resguardos, "mossos" y militares en la Cataluña del siglo XVIII / Miguel Ángel Melón Jiménez
Melón Jiménez, Miguel Ángel


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 33 (2013) , p. 105-160 (Ponències) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà i anglès.

Finalitzada la Guerra de Successió, la nova monarquia borbònica va desenvolupar a Catalunya un seguit de mesures orientades a aconseguir una vigilància efectiva del territori i un seu millor control. La definició d'espai duaner i el desplegament dels mecanismes necessaris per al seguiment dels tràfics de mercaderies van ser endegats de manera immediata, atès que significaven una projecció directa de l'exercici de la sobirania de l'estat en termes de fiscalitat. S'hi va aplicar principalment el resguardo de rendes, que va comptar amb la col·laboració de les Esquadres de Valls des de la seva creació, així com també de l'exèrcit i d'un eficaç grup de "contrabandistes improvisats policies", que col·laboraren amb les autoritats d'Hisenda, tot coincidint amb l'increment del frau. Les pàgines d'aquesta ponència estan destinades a les reformes i funcions dels dits cossos, així com a les reticències i crítiques de que van ser objecte per raó de les seves actuacions, des de les promogudes pels intendents Rodrigo Caballero en 1718 i Antonio de Sartine en 1729 fins a les realitzades des de mitjans segle en endavant, juntament amb la implicació de l'exèrcit en la persecució del contraban i els inevitables xocs de competències que van sorgir entre les diferents instàncies del poder central presents en el Principat.

Les conseqüències de la Guerra de Successió : nous imposts a la Corona d'Aragó, una penalització o un futur impuls per al creixement econòmic? / Josep Juan Vidal
Juan Vidal, Josep


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 33 (2013) , p. 267-313 (Ponències) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà i anglès.

Acabada la Guerra de Successió a la Corona d'Espanya, Felip V va decidir obtenir majors recursos per a la Reial Hisenda per mitjà de la instauració als antics regnes de la Corona d'Aragó de nous imposts que proporcionessin una quantitat equivalent a la que s'hi hauria obtingut en cas d'haver-hi exigit els imposts vigents a la Corona de Castella. Aquest nou sistema fiscal només va ser implantat en els territoris que havien optat per l'austriacisme en el conflicte successori, de manera que la seva introducció no pot ser interpretada sinó com a penalització a uns súbdits rebels al nou sobirà borbònic. Aquestes noves contribucions presentaven la novetat que, per primera vegada a la història, s'implantaren imposts directes, destinats a gravar les propietats dels contribuents, els seus ingressos laborals i els seus guanys mercantils. La introducció es va combinar amb un sistema de quota territorial, que assegurava uns ingressos regulars a la Hisenda. No es va acabar contribuint per la riquesa que cada individu tingués, sinó pel que la Reial Hisenda desitjava recaptar a cada territori. Malgrat el caràcter costós de la nova contribució, la seva congelació posterior durant més de cent anys no va pas impedir el creixement econòmic d'aquestes àrees.

La Hisenda municipal catalana : de la baixa edat mijtana a la revolució liberal (segles XIII-XIX) / Jordi Casas
Casas i Roca, Jordi


Lleida : Pagès, 2015
295 p. ; 24 cm (Estudis) 
ISBN 9788499755878

La Depressió del darrer Franquisme i la transició democràtica (1973-1986) / Jordi Catalan
Catalan i Vidal, Jordi


En: Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics. Barcelona, núm. 24 (2013) , p. 367-401 : il., gràf. (Temps de crisi. Una perspectiva transversal en la història de Catalunya) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resum en anglès i català.

La crisi de 1973-1986 esdevingué una tremenda depressió industrial a Catalunya. Aquest treball n'analitza les causes originàries, els factors agreujants i els mecanismes amortidors que ajudaren a superar-la. Les principals causes de primer ordre foren els xocs del petroli, la feblesa governamental, l'espiral inflacionista i l'herència econòmica del franquisme. Agreujaren la crisi fins convertirla en depressió la desconfiança empresarial, el significatiu increment de costos salarials, els excessos de la política monetària i la liberalització sobtada de sectors com l'automòbil o la banca. Per contra, contribuïren a amortir la depressió el creixement dels serveis (especialment, l'ocupació pública), l'expansió fiscal i la pregona depreciació de la pesseta.

Crisi econòmica i sanejament de les finances municipals a la Girona del segle XVIII / Jaume Sobrequés i Callicó
Sobrequés i Callicó, Jaume


En: 115235 Josep Fontana : història i projecte social. Reconeixement d'una trajectòria. Vol. 1. Barcelona : Crítica : Museu d'Història de Catalunya, 2004. p. 229-249

Notes. Apèndix.

Guerra, fiscalitat i assemblees estamentals a la Corona d'Aragó (c. 1250 - c. 1300) : l'evolució de la fiscalitat reial i la configuració del pactisme durant la segona meitat del segle XII / Autor: Vicent Baydal Sala ; director: Manuel Sánchez Martínez ; tutor: Josep Mª Salrach Marès
Baydal Sala, Vicent


Dirigida per: Sánchez Martínez, Manuel; Salrach, Josep M.. Institut Universitari d'Història Jaume Vicens Vives. Universitat Pompeu Fabra, 2007
2 vols. ; 30 cm
Treball de recerca. Mecanografiat (xerocòpia).

El Naixement de la fiscalitat d'estat a Catalunya, segles XII-XIV / Manuel Sánchez Martínez ; traducció de Marita Viscarro
Sánchez Martínez, Manuel


Vic : Eumo, 1995
147 p. ; 20 cm (Biblioteca universitària. Història, 4) 
Bibliografia.
ISBN 847602813X

El Tancament de Caixes / Joaquim de Camps i Arboix
Camps i Arboix, Joaquim de


2a ed.
Barcelona : Rafael Dalmau, 1995
60 p. ; 17 cm (Episodis de la història, 19) 
ISBN 842320491X

El moviment conegut amb el nom de "Tancament de caixes", promogut a Catalunya, a Barcelona principalment, l'any 1899, tingué més significació pel que suposava en si mateix. En si mateix era la protesta airada i ocasional de l'estament més pacífic per tradició i naturalesa: el gremial. En canvi, pel que suposava era la indignada revolta, la incontenible revolta, de tot un poble per sentir-se inverteradament mal governat.

El Debat econòmic sobre la independència / Genís Barnosell
Barnosell i Jordà, Genís


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 385 (desembre 2012), p. 52-57 : il. (Mirador) 
Notes.

Preocupacions del govern municipal barceloní en el 1371 a través dels testaments dels consellers / Josefina Mutgé i Vives
Mutgé i Vives, Josefina


En: Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia. Barcelona, núm. 23-24 (2002) , p. 331-351
Notes a peu de pàgina. Abstract en anglès.

La resistència cívica contra el règim borbònic a Catalunya : el "tancament de botigues" de 1717-1718 / Josep M. Torras i Ribé
Torras i Ribé, Josep Maria


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 28-2 (2008) , p. 349-366

Lloret de Mar en temps de la Guerra del Francès / Agustí M. Vilà i Galí
Vilà i Galí, Agustí Maria


En: Quaderns de la Selva : Revista del Centre d'Estudis Selvatans. Santa Coloma de Farners, núm. 4 (1991) , p. 101-111 : il., map.
Notes.

Polítics i militars a la guerra del Francès (1808 - 1814) / Maties Ramisa i Verdaguer ; pròleg de Manuel Lladonosa
Ramisa i Verdaguer, Maties


Lleida : Institut d'Estudis Ilerdencs, 2008
461 p. : il. ; 24 cm (Xicar. Llibres d'Història, 4) 
Referències bibliogràfiques.
ISBN 978-84-96908-08-6

L'obra Polítics i militars a la Guerra del Francès (1808-1814) aprofundeix en diversos aspectes encara poc estudiats d'aquest conflicte bèl·lic que inaugura la història contemporània al nostre país. Descriu la mentalitat i el capteniment de les elits catalanes de l'època, treu a la llum la personalitat i actuació dels dirigents polítics -molts d'ells força desconeguts- que van bastir la resistència antinapoleònica a Catalunya, i exposa l'evolució de les institucions de govern del Principat: vocals catalans a la Junta Central espanyola, diputats catalans a les Corts de Càdis, Junta Superior de Catalunya i Diputació. També analitza les relacions entre el Principat i el govern espanyol durant la guerra, i la coexistència -sovint tensa- entre els polítics catalans i els militars de l'exèrcit regular present a Catalunya. Una altra part del treball es dedica a l'anàlisi de l'esmentat exèrcit regular que va actuar aquí contra les tropes franceses: els seus caps militars, l'estratègia i actuació pràctica, els costos econòmics i l'aparell administratiu (Intendència). També hi ha a l'obra àmplies referències a la política econòmica i fiscalitat, així com al fenòmen del radicalisme, a les conspiracions i a l'espionatge. Polítics i militars a la Guerra del Francès (1808- 1814) és el fruit d'un rigorós treball de recerca als arxius de Madrid, Segòvia, Simancas i Barcelona. Es basa en una documentació en bona part inèdita, i es complementa amb la referència a la bibliografia més actual. L'obra té vocació de precisió històrica, però també de síntesi i de divulgació.

Els Ingressos de la hisenda reial a Catalunya (1717 - 1779) / E. Fernández de Pinedo
Fernández de Pinedo, Emiliano


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 17 (1985) , p. 125-139 : gràf (Notes) 
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix estadístic.

Política i consums: La revolució del 1868 a Terressa / Josep M. Benaul Berenguer
Benaul i Berenguer, Josep Maria


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 17 (1985) , p. 73-103 : gràf (Estudis) 
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix documental.

La Unió Catalanista i les noves idees sobre la política econòmica per a Catalunya / Francesc Artal i Vidal
Artal i Vidal, Francesc


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 29 (1994) , p. 7-22 : gràf (Catalanisme i Republicanisme a la Catalunya de la Restauració) 
Notes a peu de pàgina.

Fiscalismo y finanzas en la Cataluña Moderna. La Real Hacienda y el Erario de la Diputación catalana en época de Felipe II [Fitxer informàtic] / Bernat Hernández Hernández
Hernández Hernández, Bernat


Dirigida per: García Cárcel, Ricardo. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània, 2001
1 fitxer electrònic
Data de defensa 27-04-2001.
ISBN 84-699-7761-X

Estudi sobre la Real Hisenda i les finaces del Principat de Catalunya en el període 1500-1640, amb especial atenció al regnat de Felip II. Es conclou la pobresa dels ingressos fiscals de la Monarquia i es presenten les estratègies desenvolupades per a assegurar les despeses militars i navals en Catalunya. Mitjançant crèdits negociats amb comerciants catalans es va aconseguir suplir el permanent dèficit financer, encara que els costos econòmics foren molt alts. La Diputació catalana es va consolidar durant aquest període com a el gran agent fiscal de la regió. Els donatius votats en corts aportaren fondos a la Real Hisenda mitjançant l'emissió d'un important volum de dete públic, encara que això va suposar augmentar els privilegis fiscals del territoro.